Aprenent per projectes

Després de detectar en què consisteix una bona pràctica i haver consultat a Internet un ventall bastant ampli de narracions d'experiències a altres centres, avui em disposo a compartir una de les pràctiques que consider més assertiva de l'escoleta on faig les pràctiques. Aquesta em pareix una bona pràctica ja que, per començar, sorgeix dels interessos dels infants i fomenta la seva autonomia i significació d'aprenentatge. Estic parlant del treball per projectes. 

Creences dels docents

La complexitat de l'explicació de les creences que hom té, és una qüestió que comença en la formació del propi terme. La paraula creença és una formació  d'origen llatí que combina el sufixe -entia (que fa referència a un fet, activitat, una qualitat agent) a partir del verb creure, en llatí credere (posar confiança en, confiar que). Així, aquest terme fa referència a un sentiment, una idea o estat o representació mental mental, i totes aquestes són qüestions relatives i difícils de definir de manera general i objectiva, sobretot quan ja no només són creences internes, sinó que també existeix la influencia externa de l'entorn social. És molt possible que aquest sigui l'origen de, com afirmen Latorre i Blanco a l'article Algunos conceptos clave en torno a las creencias de los docentes en formación, "el concepto de creencia, de creencias docentes, no disfruta aún de unanimidad entre los diferentes autores que se han acercado a su estudio."

La classe dels ferrerets

A l'escoleta Teringa, fan feina per projectes i fa la casualitat que ara mateix, estem treballant "els ferrerets". Aquest és alhora el nom que reb la classe dels infants de 2-3 anys i un dels principals motius per treballar envers aquest tema. El motiu de treballar aquest projecte a aquestes alçades de curs, no és altre que l'escolta. M'explic! En principi cada classe treballa el seu nom gairebé a principi de curs, però enguany, els ferrerets tenien molta curiositat per un altre tema: els indis. Així, fins pràcticament després de Nadal, han estat treballant envers aquest tema, engrescats en un altre projecte. Quan ja el varen donar per finalitzat, la tutora els hi va recordar que encara no sabien ben bé què eren i com vivien els ferrerets i així començà el projecte que treballam a dia d'avui.

Així doncs, el passat dimecres vàrem fer una activitat que els infants gaudiren molt. Ells ja saben que els ferrerets són un tipus de granotes, saben quin aspecte presenta el seu habitat natural (han vist fotografies), com també saben que els hi agrada botar de pedra en pedra i que per no caure's, han de posar les mans obertes. Per poder donar als infants l'oportunitat d'imitar la conducta, a fi d'interioritzar l'aprenentatge, la tutora va proposar una activitat. Després de mirar una sèrie de fotografies i observar bé quina era la postura de les "mans" dels ferrerets i com ho havien de fer per agontar-se a les pedres, varem començar per assajar aquest moviment.