Aprenent per projectes

Després de detectar en què consisteix una bona pràctica i haver consultat a Internet un ventall bastant ampli de narracions d'experiències a altres centres, avui em disposo a compartir una de les pràctiques que consider més assertiva de l'escoleta on faig les pràctiques. Aquesta em pareix una bona pràctica ja que, per començar, sorgeix dels interessos dels infants i fomenta la seva autonomia i significació d'aprenentatge. Estic parlant del treball per projectes. 

Bones pràctiques...

Avui compartim algunes pràctiques d'aula que es troben penjades a Internet i a l'abast de qualsevol que vulgui consultar-les. Totes aquestes  experiències em semblen enriquidores pels infants per un motiu o un altre; però, he hagut de triar-ne només tres. Això ens recorda que Internet és una bona eina per a la innovació educativa, de la qual els docents disposen actualment i que cal aprofitar per a complementar una recerca completa de cara a la planificació de noves propostes. Vull esmentar que cap d'aquestes activitats està dirigida i que el paper del docent és, en els tres casos, el d'observar i donar suport i seguretat a l'infant.

Diferents propostes de rutina a infantil

Després d'una posada en comú amb algunes companyes, he arribat a la conclusió primera de que les jornades a primer cicle d'infantil es plantegen de manera similar quant al que fa a la rutina. Això crec que es deu al fet que és precisament la rutina, entesa com una adquisició d'hàbits, una part important de l'objecte d'ensenyament d'aquest període, ja que això té a veure i facilita el desenvolupament de l'autonomia de l'infant.

Creences dels docents

La complexitat de l'explicació de les creences que hom té, és una qüestió que comença en la formació del propi terme. La paraula creença és una formació  d'origen llatí que combina el sufixe -entia (que fa referència a un fet, activitat, una qualitat agent) a partir del verb creure, en llatí credere (posar confiança en, confiar que). Així, aquest terme fa referència a un sentiment, una idea o estat o representació mental mental, i totes aquestes són qüestions relatives i difícils de definir de manera general i objectiva, sobretot quan ja no només són creences internes, sinó que també existeix la influencia externa de l'entorn social. És molt possible que aquest sigui l'origen de, com afirmen Latorre i Blanco a l'article Algunos conceptos clave en torno a las creencias de los docentes en formación, "el concepto de creencia, de creencias docentes, no disfruta aún de unanimidad entre los diferentes autores que se han acercado a su estudio."

Fent camí

A dia d'avui, ja fa prop d'un mes que estem als nostres centres de pràctiques, i començam a conèixer com funcionen i quines són aquelles característiques que els defineixen. Així, la nostra tasca d'ara en endavant es començar a "treure-li suc" a aquesta etapa, tenint en compte quin serà el nostre context. Després d'un anàlisi detallat de la meva situació actual, crec que he de treballar les següents competències i que a l'escoleta Teringa les podré treballar de la manera següent:

La classe dels ferrerets

A l'escoleta Teringa, fan feina per projectes i fa la casualitat que ara mateix, estem treballant "els ferrerets". Aquest és alhora el nom que reb la classe dels infants de 2-3 anys i un dels principals motius per treballar envers aquest tema. El motiu de treballar aquest projecte a aquestes alçades de curs, no és altre que l'escolta. M'explic! En principi cada classe treballa el seu nom gairebé a principi de curs, però enguany, els ferrerets tenien molta curiositat per un altre tema: els indis. Així, fins pràcticament després de Nadal, han estat treballant envers aquest tema, engrescats en un altre projecte. Quan ja el varen donar per finalitzat, la tutora els hi va recordar que encara no sabien ben bé què eren i com vivien els ferrerets i així començà el projecte que treballam a dia d'avui.

Així doncs, el passat dimecres vàrem fer una activitat que els infants gaudiren molt. Ells ja saben que els ferrerets són un tipus de granotes, saben quin aspecte presenta el seu habitat natural (han vist fotografies), com també saben que els hi agrada botar de pedra en pedra i que per no caure's, han de posar les mans obertes. Per poder donar als infants l'oportunitat d'imitar la conducta, a fi d'interioritzar l'aprenentatge, la tutora va proposar una activitat. Després de mirar una sèrie de fotografies i observar bé quina era la postura de les "mans" dels ferrerets i com ho havien de fer per agontar-se a les pedres, varem començar per assajar aquest moviment. 

Ça commence aujourd hui

El títol de l'entrada ve donat per la pel·lícula "Avui comença tot", perquè d'una banda, crec que el meu camí com a mestre comença realment amb aquestes pràctiques, I d'altra perquè vull recordar que la tasca docent no es limita a l'ensenyament d'uns continguts dins l'aula; la tasca docent implica el tracte amb les famílies i altres factors polítics i socials, que no sempre estaran del nostre costat. Per això, un mestre ha de ser una persona amb una formació íntegra i constant, amb una sèrie de competències que sovint no es podem aprendre als llibres.

D'una banda hi ha les competències que tenen relació amb l'aprenentatge propi i de l'assignatura de Reflexió i Innovació Educativa, i d'altra, les competències que defineixen un bon mestre segons l'autor Perrenoult. Així doncs, començarem el blog valorant el meu punt de partida envers les meves competències generals. Per començar: