Altres projectes de millora

A l'entrada anterior presentava el que serà el nostre projecte de millora a l'escoleta Teringa. Un projecte o pla de millora, sorgeix de les necessitats viscudes; bé sigui per millorar alguna cosa que no funciona així com cal o bé com a proposta d'alguna cosa nova que pot donar valor al centre. Aquestes propostes poden afectar a una fracció petita del centre, tant en espai com en agents implicats, o tractar-se d'un canvi que influeix a tot el centre, o que fins i tot, suposi un treball col·lectiu de tota la comunitat educativa, inclòs, l'equip educatiu, els infants o les famílies.

Tot i això, aquest canvis no es podran dur a terme sense un equip de mestres implicats, que cerquen la innovació i la millora de manera constant; serà així com es podran fer canvis i propostes que facin de l'escola un espai viu. Així, com ens deia l'escriptor anglès Aldous Huxley, "existeix al menys un racó de l'univers que amb tota seguretat pot canviar, i ets tu mateix".

Vull dir que tenia intenció d'investigar més enllà dels blocs dels meus companys i les meves companyes, però aquest és un tema que crec que encara no està molt present a la xarxa, o jo personalment, no he tengut sort en la cerca de material documental envers el tema. Hem qued però amb un que he trobat que pens que és un tema molt important i que sovint no es tracta de manera explícita; aquest és "el traspàs de l'etapa 0-3 a l'etapa 3-6 anys". Així doncs, he decidit triar-ne a part dos propostes d'entre els blocs que ja conec, ja que també he trobat propostes molt engrescadores!

L'hort escolar

El projecte de millora que hem de desenvolupar per tal que el centre ho pugui dur a terme el proper curs és “l’hort escolar”. Aquest ha estat un projecte de millora elegit pel propi centre i el plantejarem de manera grupal entre les tres practicants que estem ara al centre. 

El treball de l'hort a l'escola, és una forma d’oferir als infants una educació medioambiental, basada en la cura, respecte i defensa de la natura. La nostra és una societat fonamentada en els serveis i la tecnologia, majoritàriament ens dediquem al sector terciari; mentre els paissatges naturals esdevenen urbans i es perd progressivament l’hort en el sentit tradicional.

Aprenent per projectes

Després de detectar en què consisteix una bona pràctica i haver consultat a Internet un ventall bastant ampli de narracions d'experiències a altres centres, avui em disposo a compartir una de les pràctiques que consider més assertiva de l'escoleta on faig les pràctiques. Aquesta em pareix una bona pràctica ja que, per començar, sorgeix dels interessos dels infants i fomenta la seva autonomia i significació d'aprenentatge. Estic parlant del treball per projectes. 

Bones pràctiques...

Avui compartim algunes pràctiques d'aula que es troben penjades a Internet i a l'abast de qualsevol que vulgui consultar-les. Totes aquestes  experiències em semblen enriquidores pels infants per un motiu o un altre; però, he hagut de triar-ne només tres. Això ens recorda que Internet és una bona eina per a la innovació educativa, de la qual els docents disposen actualment i que cal aprofitar per a complementar una recerca completa de cara a la planificació de noves propostes. Vull esmentar que cap d'aquestes activitats està dirigida i que el paper del docent és, en els tres casos, el d'observar i donar suport i seguretat a l'infant.

Diferents propostes de rutina a infantil

Després d'una posada en comú amb algunes companyes, he arribat a la conclusió primera de que les jornades a primer cicle d'infantil es plantegen de manera similar quant al que fa a la rutina. Això crec que es deu al fet que és precisament la rutina, entesa com una adquisició d'hàbits, una part important de l'objecte d'ensenyament d'aquest període, ja que això té a veure i facilita el desenvolupament de l'autonomia de l'infant.

Creences dels docents

La complexitat de l'explicació de les creences que hom té, és una qüestió que comença en la formació del propi terme. La paraula creença és una formació  d'origen llatí que combina el sufixe -entia (que fa referència a un fet, activitat, una qualitat agent) a partir del verb creure, en llatí credere (posar confiança en, confiar que). Així, aquest terme fa referència a un sentiment, una idea o estat o representació mental mental, i totes aquestes són qüestions relatives i difícils de definir de manera general i objectiva, sobretot quan ja no només són creences internes, sinó que també existeix la influencia externa de l'entorn social. És molt possible que aquest sigui l'origen de, com afirmen Latorre i Blanco a l'article Algunos conceptos clave en torno a las creencias de los docentes en formación, "el concepto de creencia, de creencias docentes, no disfruta aún de unanimidad entre los diferentes autores que se han acercado a su estudio."

Fent camí

A dia d'avui, ja fa prop d'un mes que estem als nostres centres de pràctiques, i començam a conèixer com funcionen i quines són aquelles característiques que els defineixen. Així, la nostra tasca d'ara en endavant es començar a "treure-li suc" a aquesta etapa, tenint en compte quin serà el nostre context. Després d'un anàlisi detallat de la meva situació actual, crec que he de treballar les següents competències i que a l'escoleta Teringa les podré treballar de la manera següent: