Ça commence aujourd hui

El títol de l'entrada ve donat per la pel·lícula "Avui comença tot", perquè d'una banda, crec que el meu camí com a mestre comença realment amb aquestes pràctiques, I d'altra perquè vull recordar que la tasca docent no es limita a l'ensenyament d'uns continguts dins l'aula; la tasca docent implica el tracte amb les famílies i altres factors polítics i socials, que no sempre estaran del nostre costat. Per això, un mestre ha de ser una persona amb una formació íntegra i constant, amb una sèrie de competències que sovint no es podem aprendre als llibres.

D'una banda hi ha les competències que tenen relació amb l'aprenentatge propi i de l'assignatura de Reflexió i Innovació Educativa, i d'altra, les competències que defineixen un bon mestre segons l'autor Perrenoult. Així doncs, començarem el blog valorant el meu punt de partida envers les meves competències generals. Per començar:

Crec que l'autonomia és un dels meus trets característics en tots els àmbits de la meva vida. Per tant, crec que sóc capaç de dur a terme un aprenentatge autònom fonamentat sempre en diverses fonts d'informació, enriquint constantment les meves idees mitjançant llibres o fonts de consulta online. Encara no he començat a mirar els blogs dels meus companys, però estic segura que també formaran part d'aquesta consulta sistemàtica i contrastada tan necessària per a un mestre.

Crec que, en general, sóc capaç d’avaluar el procés d’aprenentatge i em consider capaç de reflexionar-hi. No vull dir que vegi sempre els meus punts febles, així com potser de vegades se m’escapin alguns punts forts, però per norma, tenc costum de portar sempre amb jo una llibreta on vaig apuntant observacions, dubtes, idees… Aquesta és una costum que vaig adquirir ja en la adolescència, i aquestes llibretes em serveixen com a eina de registre dels meus pensaments en general. No és exactament un diari, però dona cabuda a la reflexió, al qüestionament, dilemes, etc. i em dona fonaments per rectificar i actuar de cara al futur. En aquest període on tot això adquireix una importància més rellevant, la duc al dia i inclús estic escrivint contínuament a la classe.

Quant al que fa a l’anàlisi i reflexió sobre el funcionament del centre, encara estic “en bolquers”. Tot i que és cert que he començat a fer preguntes sobre el que vaig observant, encara no em sent capaç d’aportar-hi reflexions respecte a tot el que te a veure amb l’organització. Ara mateix només crec tenir el rol d’observadora, però esper començar a esclarir alguns dubtes durant les pròximes setmanes.

Envers l'anàlisi i reflexió sobre els processos d'ensenyament-aprenentatge, em sent una mica més confiada, però tot i així, crec que aquest només és el principi. He començat a identificar algunes bones pràctiques i les estic comparant amb les de la resta de mestres de l'escoleta, que ara mateix és l'única referència que tenc. Tot i així, encara no puc fer hipòtesis i em costa relacionar els marcs teòrics; això més enllà del treball per projectes en espiral, que es duu a terme al centre i que sí consider coherent quant a pràctica i proposta pedagògica.

Per acabar, pel que fa a la reflexió sobre el proces de millora, encara no he començat. A l'escoleta on estic, ens han proposat centrar-nos un parell de setmanes en observar la metodologia i els costums del centre. Tot i que tenim un tema específic de cara a fer el projecte de millora, no hem començat la recerca. El nostre tema és l'hort, i sí he començat a fer preguntes envers això, però encara no l'hem començat a contextualitzar. Sé en quin punt està el projecte i on s'ha de situar aquest petit hort urbà, però encara no hem aprofundit més enllà. Xerr en plural perquè aquesta és una tasca que s'haurà de dur a terme en grup i que esperam estigui contrastada contínuament amb les aportacions de les nostres tutores del centre, tenint en compte òbviament, la feina individual que aquest projecte durà.

Ara:

Decàleg de competències per a un bon ensenyant

1. Organitzar i engrescar situacions d’aprenentatge

Personalment, trob que tot aprenentatge significatiu ha de partir dels interessos dels infants, i ha de tenir un sentit. Crec que puc dir que tenc aquesta capacitat d'escolta, per detectar quins son aquells temes que els agraden, els preocupen o els interessen als nens i nenes i la creativitat suficient per fer-ne propostes originals. També sóc de l'opinió que cometre errors és important, tant per a petits com per a grans, sempre que els poguem detectar i reutilitzar com a font d'aprenentatges. Consider que l'error d'un infant pot ser una cosa enriquidora per a tota la classe, inclosa la mestra; així com també trob important educar des i per a la modèstia.

Per aquests motius, trob que aquesta és una competència que ja he començat a adquirir, malgrat trob que s'ha d'anar desenvolupant al llarg del temps ininterrompudament.

2. Gestionar la progressió dels aprenentatges

Degut justament a aquesta visió longitudinal que es recomana en aquest punt, consider que la formació és extraordinàriament important des del seu començament. Per aquest motiu, crec que sovint no se n’és conscient de la magnitud de la influència dels adults que acompanyen els infants en aquest camí. Les decisions i les prioritats educatives encara em pareixen un aspecte massa delicat, una responsabilitat massa gran.

En qualsevol cas, crec que la base teòrica quant a les diferents didàctiques existents la comencem a tenir després d’aquests darrers tres anys de formació acadèmica, però personalment, em manca veure-ho reflectit en situacions reals. Així, encara que em consider una persona intuïtiva i esper que això em pugui ajudar, esper començar a aprendre en aquestes pràctiques a fer front de manera adient les situacions-problema per les quals encara no em consider preparada.

3. Elaborar i fer evolucionar dispositius de diferenciació

L'escola tradicional, sovint ha tengut tendència a estandarditzar els ensenyaments, sense tenir en compte que cada infant ve acompanyat d'una sèrie de particularitats. Aquesta, a banda de ser l'opció més senzilla, és una concepció equivocada.

La realitat és que les aules són un reflex de la heterogeneïtat de la societat, i per tal, cal oferir eines per donar suport als diferents ritmes d'aprenentatge i tenir en compte que aquestes diferències són enriquidores per als companys.

Malgrat haver-nos format com a una generació de mestres que contempla una educació inclusiva i tenir una idea superficial d'alguns dels trastorns del desenvolupament que existeixen, crec que aquesta és una de les tasques més difícils d'un mestre. Si hi ha una etapa on té cabuda la heterogeneïtat, és justament l'infantil, ja que segons avança el trajecte escolar es poden fer necessàries mesures més excepcionals.

Tot i això, crec que en la inclusió i trob que és imprescindible l'existència d'una cooperació professional, on altres persones especialitzades, com per exemple l'Equip d'Atenció Primerenca, puguin donar suport mitjançant intervencions dins l'aula, a la nostra tasca docent.

Com ja he dit, trob que aquesta és una tasca complexa, i que encara he de desenvolupar les capacitats per gestionar-la, però també em plau dir, que a la classe on faig pràctiques hi ha dos alumnes amb NEE i durant aquests pocs dies que he estat allà, crec que tant la tutora d'aula, com l'Equip d'Atenció Primerenca, que rebem de 2 a 3 dies per setmana, fan una feina excepcional i que tant uns com altres, així com els infants mateixos, conformaran un context enriquidor i font d'aprenentatge constant.

4. Implicar els alumnes als seus aprenentatges i la seva feina

Crec que el motor de l’aprenentatge és l’interès, però aquest interès dels infants sovint és incompatible amb els continguts curriculars específics. Tot i així, crec que l’etapa d’Infantil és aquella que més s’ajusta la realitat quant a un curriculum raonable i obert que dona cabuda a treballar adaptant-se al grup concret d’infants amb el que treballes.

Els més petits, generalment, tenen moltes ganes d’aprendre! Així doncs, trob que el paper del mestre és escoltar-los i acompanyar-los, treballant des dels seus interessos així com entendre que els continguts estan fora de l’escola; entendre el potencial de l’entorn real dels infants per tal de fer-los partícips d’una societat per la qual s’han de preparar. Tal vegada, els més petits de l’etapa, tan sols ni parlen, però s’expressen; hem d’observar-los per tal de poder fomentar el seu desig d’aprendre, tenint present que són ells, el centre del seu aprenentatge. Crec que aquesta és una capacitat que començ a tenir, tot i que allò que em pareix una tasca més complicada és compaginar la creença de que ells han de ser els protagonistes amb l’existència de tots aquells documents formals que ens venen donats com a mestres.

5. Treballar en equip

Com ja he comentat quan parlaven d’heterogeneïtat en el grup, crec que aquestes diferències no són d’altre que una font d’enriquiment. De la mateixa manera que els infants poden aprendre dels seus companys, les mestres també poden fer-ho. No només és important la relació entre les docents d’un centre, sinó que també ho és la cooperació amb els professionals externs que juguen un paper important en la formació dels nostres alumnes.

Al llarg dels anys, tant aquests tres anys de carrera com arran de la meva experiència laboral, he entès que els companys no són competència, sinó que són persones que treballen amb les mateixes intencionalitats que tu, potser amb diferents opinions, però sempre de cara a una mateixa meta. Així, la bona relació laboral i la feina en equip, són aspectes fonamentals en el bon funcionament de qualsevol context, i crec que, és una capacitat que tenc bastant assumida.

6. Participar a la gestió de l’escola

Crec que malgrat els principis teòrics que hem pogut anar adquirint al llarg de la carrera, la gestió d’una escola em queda encara molt gran. De fet, és un dels temes que més interrogants em planteja, i així ho estic vivint, ja que a diari deman a la meva tutora de l’Escoleta qüestions d’aquesta índole. Personalment em consider pràcticament en blanc davant aquesta competència i esper que ara, amb les pràctiques, sigui quan pugui començar a treballar-la, ja que consider necessària l’experiència dins un centre real per entendre vertaderament la seva gestió.

7. Informar i implicar als pares

Sovint m’he plantejat que els pares són l’agent pel qual em trob menys formada. En qualsevol cas no es una competència que pugui haver adquirit abans d’haver tengut l’oportunitat de dur-la a terme.

Crec que d’això, n’aprendré molt a l’escoleta on faig les pràctiques, ja que, com els pares van arribant a hores diferents, existeix un feedback diari amb la tutora dels infants, que els acompanya a la porta, i aprofita per comunicar qualsevol tema que pugui ser rellevant. No existeixen més reunions que les que es donen a començament de trimestre, però cada divendres els pares són convidats a entrar a l’aula i quedar allà una estona, jugant amb els infants i parlant amb la tutora aquelles coses que els ocupen (per no dir preocupen). A aquesta escoleta, es dona tanta importància a la implicació dels pares, que a part d’aquestes petites trobades, es mantén un mailing que inclou una explicació de les tasques que es duen a terme, així com fotografies d’aquests moments. 

8. Utilitzar les noves tecnologies

Crec que em puc considerar pertanyent a una generació de noves tecnologies. Tal vegada no com els infants d'avui dia, que amb 3 anys són perfectament capaços d'emprar un mòbil tàctil pràcticament en la seva totalitat, però sí com aquella generació que ha vist l’arribada d'Internet a casa mitjançant la línia telefònica, que ha vist evolucionar la tecnologia mòbil i que ha anat incorporant totes aquestes eines a la vida quotidiana. Ara però, els infants ja neixen dins aquesta tecnologia, i més important que saber emprar-les, jo consider important ensenyar-ne el bon ús. Tot i això, crec que a casa ja tenen tota la tecnologia que necessiten, i potser a l'escola caldria enfocar la didàctica des d'una perspectiva menys influenciada per aquestes, sobretot quan parlam d'edats tan primerenques.

Crec que me'n sé desfer lo suficient amb les tecnologies com per anar aprenent com emprar aquelles eines que hagi de mester, però trob més important dins l'escola treballar aspectes més essencials, com l'autonomia dels infants. Malgrat aquesta opinió, sí consider que les tecnologies són una bona eina per a la informació i implicació dels pares.

9. Afrontar els deures i els dilemes ètics de la professió

Per començar, crec que aquest és un tema que el mestre ha de tenir clar. Tots tenim un principis i uns fonaments a la vida, i un mestre ha de ser una persona sense prejudicis, amb eines de gestió de cara a possibles problemàtiques o discriminacions socials de qualsevol mena. No hem d’oblidar, que quan són tan petits, una de les principals fonts d’aprenentatge dels infants és la imitació. Per aquest motiu hem d’anar molt alerta amb les actuacions que es duen a terme davant els alumnes.

Crec que per començar tenc uns principis clars, em consider una persona tolerant i crec en la igualtat i la justícia. Partint d’aquí, potser em manqui saber gestionar situacions-problema en les quals aquests valors no es donin, saber endur un conflicte de discriminació o una injustícia entre els infants.

10. Organitzar la pròpia formació continua

Crec que avui dia, vivim a una de les societats més canviants de tota la història. Aquests canvis i descobriments són diaris i es produeixen en tots els àmbits: tecnologia, educació, ciència... Per tant, crec que qualsevol professional competent ha de mantenir una formació constant que el permeti viure dins aquesta realitat.

Tot i això, crec que en la professió de mestre és encara més important, ja que les corrents pedagògiques, els descobriments clínics que les donen suport i la realitat social, van evolucionant i canviant les concepcions a un ritme vertiginós. Posem-ne un exemple: fa no molts d'anys, es pensava que les neurones no es reproduïen, mentre que ara s'ha demostrat que existeix un proces anomenat neurogènesi mitjançant el qual es generen noves cèl·lules cerebrals. Això suposa un canvi integral en algunes concepcions educatives i clíniques que, com en d'altres casos, es consideraven veritats absolutes. Per això no hem d'oblidar que tot és relatiu i que evoluciona constantment.

Quant a les etiquetes emprades, aquesta entrada és principalment una reflexió per tal d'identificar els meus punts forts i febles pel que fa a les capacitats i competències professionals pròpies, per això treballo la competència 2.1. Aquesta reflexió la feim amb motiu de realitzar un anàlisi de quines són les actuacions que porten a una bona actuació professional, així treballam la competència 1.2. I una vegada detectades aquestes bones actuacions, i tenint en compte les meves potencialitats i mancances, em proposo uns objectius coherents amb els aprenentatges que vull adquirir, treballant la competència 2.3.