A l'entrada anterior presentava el que serà el nostre
projecte de millora a l'escoleta Teringa. Un projecte o pla de millora, sorgeix
de les necessitats viscudes; bé sigui per millorar alguna cosa que no funciona
així com cal o bé com a proposta d'alguna cosa nova que pot donar valor al
centre. Aquestes propostes poden afectar a una fracció petita del centre, tant
en espai com en agents implicats, o tractar-se d'un canvi que influeix a tot el
centre, o que fins i tot, suposi un treball col·lectiu de tota la comunitat
educativa, inclòs, l'equip educatiu, els infants o les famílies.
Tot i això, aquest canvis no es podran dur a terme
sense un equip de mestres implicats, que cerquen la innovació i la millora de
manera constant; serà així com es podran fer canvis i propostes que facin de
l'escola un espai viu. Així, com ens deia l'escriptor anglès Aldous Huxley,
"existeix al menys un racó de l'univers que amb tota seguretat pot
canviar, i ets tu mateix".
Vull dir que tenia intenció d'investigar més enllà
dels blocs dels meus companys i les meves companyes, però aquest és un tema que
crec que encara no està molt present a la xarxa, o jo personalment, no he
tengut sort en la cerca de material documental envers el tema. Hem qued però amb
un que he trobat que pens que és un tema molt important i que sovint no es
tracta de manera explícita; aquest és "el traspàs de l'etapa 0-3 a l'etapa
3-6 anys". Així doncs, he decidit triar-ne a part dos propostes d'entre
els blocs que ja conec, ja que també he trobat propostes molt engrescadores!
Traspàs de l'etapa 0-3 a 3-6 anys
Sovint hem sentit parlar de l'angoixa que suposa per a
infants i familias el pas de l'escoleta a l'escola, i com aquest començ suposa
un nou període d'adaptació, de vegades més complex i extens en el temps. Per
aquest motiu hem pareix un bon projecte de millora, ja que si escoletes i
escoles treballen plegades per minvar l'estrès d'aquest traspàs, tothom pot
sortir-ne beneficiat.
Sempre es xerra de l'infant com a un ésser global i de
la importància de la continuïtat en l'educació dels més petits, però existeix
una separació entre les dues etapes que sembla incoherent a aquesta
concepció. Crec que el canvi
comença per assumir que realment són dues etapes que conformen però un mateix
període i que els centres han d'implicar-se en aquesta adaptació des d'abans de
l'arribada dels infants. Més a més, coneixent la importància que té aquesta
etapa al desenvolupament integral de l'infant com a adult en potència i a la
formació de les seves passes cognitives i aptitudinals, a part del principi de
la identitat tant individual com de grup.
Aquest projecte proposa unes dinàmiques bastant
adients en si mateixes, però també cal dir que podrien estar més
desenvolupades. Tot i això, crec que la coordinació de dos centres per una cosa
tan senzilla com és una visita, és absolutament viable i trob que aquestes propostes
serviran realment per fer conscients als infants del procés de canvi en el qual
es troben immersos.
El pati, un moment de joc
El joc lliure és una de les fonts més riques de
l'educació, ja que és així com els infants poden gaudir d'un temps sense
pressions i de l'aprenentatge que proporciona l'experimentació individual. El
temps del pati és una de les peces claus en aquest procés.
Trob que aquesta proposta, les meves companyes han
resolt amb creativitat una millora senzilla i de baix cost, que alhora
proporcionarà opcions i possibilitats de qualitat per a complementar el joc
dels infants. És cert que partien d'uns espais amb potencial, amplis i amb
cabuda per a noves propostes, però pens que han trobat solucions adients i
ajustades. El fet d'utilitzar material reciclat, no només abarateix els costos,
si no que fomenta en els infants uns valors de reutilització i els hi obre les
portes a la creativitat de canviar la funcionalitat/utilitat d'un objecte. El
fet de tenir en compta les edats dels infants em pareix un detall a destacar,
convidant al joc simbòlic o a l'experimentació segons el moment maduratiu dels
nins i nines.
S'ha tengut en compta també, que els materials
proposats resultin atractius, per tal d'assegurar que aquests conviden a la
seva utilització i aprofitament. A part d'aquells objectes creats, també trob
molt adient la proposta de pintura mural, ja que aquesta, a part de donar vida
i color al pati, convida al joc simbòlic i complementa els materials ja
existents al centre.
Per acabar, trob que el punt d'avaluació s'ha resolta
també de manera correcta, ja que té en compte tots els agents implicades a
l'escola i arriba fins i tot a fer
l'enquesta d'avaluació als propis infants, que són el principal i darrer nucli
protagonista d'aquest projecte. Vull donar l'enhorabona a les meves companyies
i engrescar-les a seguir la mateixa línia de treball!
L’art a l’escola infantil
Quan
parlam d'art a l'escola d'infantil, sovint es relaciona amb tasques de
plàstica, estructurades i pautades. Trob que en aquesta ocasió, les meves
companyes han tengut present l'amplitud del terme "art" i han volgut
incloure a la proposta algunes de les principals disciplines; la pintura,
l'escultura i la música. També pens que la realització d'una planificació anual
és una feina àrdua, però imprescindible per tal de poder dur a terme una bona
pràctica. Un punt afegit del projecte, és el treball del medi ambient,
mitjançant la reutilització de materials reciclats i la utilització d'objectes
quotidians; això fa aquest projecte sostenible i viable sigui quina sigui la
condició econòmica del centre.
Un altre
punt destacable és el fet de la visibilitat que se n'ha fet del projecte; pens
que ha estat una bona idea aprofitar un espai amb potencial, tenint en compte a
les famílies, i oferint transparència per tal que es sentin part activa de
l'escoleta.
Pens que
l'art i la infància són conceptes que van de la mà, ja que l'experimentació i
la manipulació són eines per treballar moltes de les intel·ligències múltiples,
a part de ser un camp relacionat amb l'expressió i manifest emocional. No només
els infants poden aprendre molt amb aquesta proposta, sinó que les mestres
poden aprendre coses d'aquests infants observants les seves representacions;
per tant també ho trot una bona eina d'avaluació per als docents.
Per tot
això, trot que les meves companyes han realitzat una molt bona feina de
planificació, creativa i diferent, i que és una verdadera llàstima que aquest
projecte no tengui continuïtat en un futur.
Quant al que fa a les etiquetes emprades, he triat la 1.3. perquè he fet
una selecció d’entre els blocs que he visitat i revisat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada