Aprenem dels altres

Fa tres anys que sentim sovint allò que "dels nostres companys també podem aprendre", i és que qualsevol pot tenir alguna cosa a ensenyar-nos, fins i tot els infants més petits; per la qual cosa és imprescindible parar atenció en els detalls d'aquells projectes que han duit a terme els nostres companys i companyes.

Les dues darreres sessions de classe de l'assignatura de reflexió i innovació educativa, les hem passat compartint els nostres projectes de millora i els documentals d'aquelles persones que ja tenen convalidades les pràctiques de l'etapa 0-3.

Molts d'aquests projectes i documentals han estat d'una riquesa a destacar. Tot i això, vull fer una reflexió més aviat generalista, i no puntualitzar cas per cas sinó esmentar alguna exposició concreta que m'ha duit a reflexionar envers el tema que exposava, per diferents motius. Algunes de les bones pràctiques, projectes o documentals exposats, tractaven temes més comuns i més treballats durant aquests tres anys, com el bon dia, o el canvi de bolquers; aquest segon a un documental que mostrava una realitat de centre detallista i acurada, que anava més enllà  de la fonamentació teòrica de Pikler, i mostrava una pràctica vertaderament coherent, convertint-la en un tret identificatiu del centre Els Molins, de Senzelles. Però s'han compartit tota mena de propostes: des d'un projecte molt interessant que es fonamenta en acurar la mirada per fer una avaluació objectiva de l'actuació pedagògica de les seves tutores, convidant-les alhora a l'autoavaluació i sense necessitat d'un espai concret o materials; a un altre que ha necessitat de molts de recursos per renovar els espais exteriors, i al qual les practicants han demostrat una gran capacitat resolutiva a l'hora de cercar alternatives i material reciclat.

Aquesta darrera proposta (estic parlant del projecte de millora d’espais exteriors de l'escoleta Els molins, a Senzelles), ens duu a reflexionar sobre la importància que té la implicació dels docents i de tots els agents implicats a l'hora de que un centre funcioni; ja no només pel que fa als projectes de millora, que a aquestes alçades tenim clar que han rebut un suport molt diferent segons l'escoleta, sinó a nivell global de centre. Algunes persones comentaven la sort que han tengut aquestes practicants, a l'hora de rebre participació de les famílies, o d'aconseguir alguns materials que han fet servir; però s'ha de reconèixer l'esforç que han fet de cara a una bona planificació, la insistència a l'hora de demanar als pares, i és clar, la feina i el temps que han invertit per a que tots aquests factors esdevinguessin en un bon resultat i estèticament brillant. Vull destacar també la correcta planificació de la part de l'avaluació del projecte, mitjançant enquestes i altres eines, implicant a docents, infants i famílies.

La proposta anterior, aquella que he esmentat que treballa un anàlisi profund dels models d'actuació docent, a l'escoleta d'Esporles, em pareix també un projecte de millora molt interessant, arriscat alhora que pot esdevenir un repte. El fet que sigui l'equip docent qui proposa aquest projecte, demostra que són educadores conscienciades i exigents amb capacitat crítica i voluntat de canvi. Quan dic arriscat, faig referència a com de compromesa pot arribar a ser la situació per a les practicants, que han d'emetre el seu judici abans inclús d'haver estat avaluades elles mateixes. M'imagín que elles es varen sentir una mica violentes al començament, però que han pogut arribar a comprendre que si la proposta venia donada pel centre, aquestes mestres estaven disposades a ser avaluades. Crec que aquesta responsabilitat és una oportunitat per reflexionar també sobre la pròpia actuació docent i com a mínim pens que aquest projecte pot enriquir molt a les dues parts implicades, i que es podria dur a terme a qualsevol escoleta.

Una altra experiència que es va compartir el primer dia i que m'ha convidat a reflexionar, és en aquest cas una bona pràctica que ja es duu a terme a l'escoleta Fort de Leau de Menorca. El seu projecte de millora no té res a veure amb l'hort que tenen al centre, però varen compartir l'experiència que han tengut envers aquest espai i han aportat també algunes idees que podrien millorar la dinàmica. Aquesta presentació m'ha cridat l'atenció perquè, per començar és el tema del nostre projecte de millora, i malgrat es comenci a estendre la creació d'horts escolars, és un tema que encara no està força documentat. Com ja he esmentat en altres entrades, l'hort hem pareix una eina imprescindible a les escoles i escoletes urbanes, ja que és una bona oportunitat per als infants d'explorar el medi natural, sense sortir de la ciutat; a més de ser també un estri per fomentar valors i responsabilitats d'una manera lúdica... i implicar a altres agents educatius com els pares, els padrins, els veïnats... Tot i així, trob que és ben necessari, com han esclarit les companyes que fan les pràctiques a Fort de Leau, recordar que la continuïtat entre l'activitat pràctica de l'hort i la seva presència a l'aula és imprescindible per a assolir uns aprenentatges significatius.

Un dels documentals que m'ha cridat més l'atenció, potser sigui el que han fet els companys d'Eivissa envers els alumnes amb Necessitats Educatives Especials. Cal dir que des la seu de Palma es sentia bastant malament i per aquest motiu no el varem poder acabar de visualitzar. Tot i així, m'ha cridat l'atenció tal vegada perquè en aquests quatre mesos m'he sensibilitzat amb el tema, ja que a l'aula on faig les pràctiques hi ha dos alumnes amb NEE. Un d'ells, és un cas més ambigu però més senzill de treballar, un lleuger retard maduratiu en un nin que va néixer als set mesos d'embaràs. El cas que m'ha fet mentalitzar-me i conèixer de més a prop la realitat dels problemes potencials que pot tenir una família amb un infant amb NEE, és el d'un nin que presenta trets autistes. En aquest temps, he aprés sobretot que una situació així no és fàcil per a ningú; ni per a l'infant, ni per a les famílies, ni per als professionals que fan feina amb el nin o la nina; i que l'aspecte cabdal per a que l'infant evolucioni, és tenir molt presents les seves potencialitats a banda de les mancances. He tengut la sort de que la PT (pedagoga terapèutica) d'aquests infants, s'ha mostrat sempre disposada a resoldre els meus dubtes, i que la meva tutora té tanta experiència en anys d'ensenyament com amb infants amb NEE, ja que casualment assegura haver tengut sempre algun alumne d'aquest caire a l'aula als anys que duu exercint com a mestra. L'altra cosa que m'ha quedat clara és l'infinita ignorància que existeix envers al tema, i la meva pròpia, i aquest sentiment ha estat el motor del meu entusiasme per aprendre més, en concret, sobre l’autisme. És clar que hi ha una pluralitat de perfils molt més amplia englobada dins el concepte de NEE, i crec que la part teòrica dins els estudis de magisteri, no dona eines suficients per tractar amb aquests infants. Jo personalment, estic molt agraïda per la situació que he viscut i pel suport dels professionals que m'han envoltat, però he de dir que he quedat molt conscienciada a que em queda un llarg camí que recórrer, i que una de les claus per fer avenços amb aquests infants, es treballar de la mà de les famílies, sempre des la comprensió i la empatia, tenint en compte que l'acceptació és un camí complexe i amb entrebancs.

Una altre proposta de les exposades que m'ha cridat l'atenció, és el documental "La vida a les parets". A l'escoleta on faig les pràctiques, la documentació és un tema bastant present, no només a les parets del centre, sinó també a altres àmbits. Com ja he comentat a altres entrades, fan feina per projectes, i aquest projectes tenen dos eixos fonamentals de documentació: un plafó que hi ha a l'aula, a l'alçada i abast dels infants, on trobam fotografies envers el tema del projecte en qüestió, on els infants poden acudir en voler per consultar, observar o cercar la verbalització dels conceptes que es treballen (tant amb el suport de l'adult, com de manera individual o conjunta amb els seus companys); i l'altre és un recull de fotografies en forma de document, que relata tot el que han aprés amb el projecte. Cal dir que a més a més, es té molt present la documentació a les famílies, i s'envien emails contínuament amb imatges descriptives dels esdeveniments més rellevants. També es realitza un recull de vídeos al llarg del curs, que es visualitza i s'entrega en finalitzar, a més a més de trobar les parets del rebedor, decorades amb plafons de fotografies, dibuixos i notes d'agraïment de pares i d'infants que ja no son a l'escoleta.

Per finalitzar una bona pràctica que vaig trobar molt divertida, creativa i fàcil d'incorporar a l'escoleta, que ja havia vist al blog de la nostra companya Sandra Garcia, és la del racó del moc, a l’escoleta de Huialfàs de Sa Pobla. Parlam constantment d'autonomia, de com aquesta qualitat és l'eix fonamental de l'educació infantil i més a l'etapa 0-3, però tenim contínuament el paper higiènic a la mà, i les butxaques de les bates plenes de restes del que ja hem emprat. Amb aquesta pràctica, es romp així la dependència de l'infant cap a l'adult, fent-lo agent d'un dels moments fonamentals de cura i higiene personal; i s’ha de dir que tothom surt guanyant!

Cal dir que queden moltes exposicions per comentar i vull agrair la feina que han fet tot els meus companys i companyes; totes tenen alguna cosa a destacar i pens que tothom ha fet una bona feina.

Pel que fa a les competències he triat la 1.2., perquè he fet una reflexió sobre algunes bones actuacions professionals; la 4.2., perquè he comparat com es duen a terme algunes pràctiques, bones o no, segons l'escoleta; i la 5.1., perquè els companys han compartit tant bones pràctiques com projectes de millora i a aquesta entrada en parl d'ambdós.