Focs artificials!

El nom de l'entrada, ve donat pel nom que reb a l'escoleta on faig les pràctiques el dia de cloenda d'un projecte. Record que, com ja he esmentat una sèrie de vegades a aquest bloc, a Teringa fan feina per projectes. Així doncs, es procura reservar una activitat especial, que pugui servir per revisar tots els aprenentatges del projecte, però que alhora convidi a a la celebració, per acomiadar així un període que arriba a la seva fi.

A aquesta darrera entrada de "Amb I d'Infant", arriba el moment de mirar enrere i fer una avaluació final del que ha suposat la creació i manteniment d'aquest bloc, i la realització de l'assignatura de Reflexió i innovació educativa.

D'una banda, pel que fa doncs al bloc, he de dir que la meva opinió ha evolucionat radicalment, passant d'una perspectiva més negativa a una concepció positiva d'aquesta eina.

Pens que a sobre tot, el bloc ha suposat un estri per reforçar el vincle amb els companys i companyes que, avesats a veure-nos pràcticament cada dia durant aquests casi tres cursos escolars, ens hem hagut de distanciar per qüestions bàsicament físiques i de manca de temps. És aquest caire més personal el que més m'ha enriquit, compartint les bones pràctiques, els plans de millora, o simplement les observacions d'aula, amb la possibilitat de llegir la reflexió de la qual han anat acompanyats, allò que m'ha ajudat a entendre millor l'experiència que estaven vivint les meves companyes i com ho han fet.

A més a més, això m'ha servit per conèixer la metodologia, el context i la realitat de les diferents escoletes, que de cara a un futur professional trob que és interessant; ja que a l'hora de cercar feina, tots esperam tenir la sort de poder anar a un centre on estem d'acord amb les dinàmiques que es proposen, per tal de treballar plegats amb un equip docent de cara a la millora i la innovació del centre en qüestió.

Una altra tasca que ha afavorit ha estat la de consultar de forma sistemàtica: a altres blocs, a la xarxa, a les lectures... Ens ha recordat que per a un mestre és imprescindible relacionar la teoria amb la pràctica, i sobretot, contrastar diferents fonts d'informació, per tal d'aconseguir una visió global i enriquidora.

L'altre tret fonamental del bloc ha estat, òbviament, la presa de consciència del nostre propi procés d'aprenentatge, dels nostres pensaments, de les nostres inseguretats, dels nostres dubtes... Recurrent al mòdul 1 de l'assignatura cit, "el terme reflexió fa referència a una mirada professional que permet al docent analitzar la seva pràctica per tal d'identificar i millorar les decisions pedagògiques i didàctiques". Crec que tant el bloc com l'assignatura, ens han brindat l'oportunitat, de fer conscients i auto-regular els nostres pensaments i sentiments envers el període de pràctiques.

Crec que xerr en nom d'una gran majoria de companys, quan dic que el nostre contacte amb el món "blogger" era escàs o nul, per la qual cosa molts hem estat novells i que això, com record haver llegit també al mòdul 1, "generà una sensació d'inseguretat" que ens dugué a molts al rebuig inicial. Així, les qüestions estètiques del bloc han resultat el major entrebanc que he trobat, però poc a poc, amb els tutorials que se'ns han proporcionat, he pogut anar personalitzant l'aparença de cara a trobar l'estètica que m'havia proposat: un bloc senzill alhora que elegant, de fàcil maneig, que contingués un núvol d'etiquetes i un llistat de blocs amics. Tot i així, la meva opinió, com crec que la d'altres companys, ha anat canviant considerablement, i he entès la importància que té aquesta eina al món de l'educació: com pot enriquir el fet de compartir experiències amb altres centres i docents, com arribar a les famílies mitjançant una proposta diferent i original, com deixar constància de la tasca a l'aula o com reflexionar envers la nostra actuació, per mantenir una autoavaluació constant; sense deixar-nos endur per l'acceleració que vivim a unes rutines tan marcades.

Així, he de dir que crec que més que un punt i final, aquesta entrada podria ser un punt i seguit en la meva relació amb aquesta eina. S'ha convertit d'alguna manera en un diari personal, que en un futur professional, m'agradaria mantenir; per tal de prendre consciència dels meus actes, així com per plasmar les experiències dins l'aula i tot allò que pugui enriquir a algú, així com a jo m'enriqueixen els blocs aliens.

Respecte al tema de les competències, vull dir que en començar no sabia de què estaven parlant, però he arribat a ser conscient de que és una metodologia que s'està estenent a Europa i possiblement a moltes de les escoles del món, i que és també una eina bàsica de reflexió, que d'alguna manera obliga a prendre consciència del perquè es fan les coses. El fet d'etiquetar-les, hem pareix sobretot, una bona manera d'autoavaluació, per saber quines tenc més assolides i quines encara he de treballar d'ara en endavant per tal d'arribar a compondre un perfil professional i personal més eficaç.

Així, les competències que he triat a aquesta darrera entrada són la 1.4., perquè amb aquesta entrada es reflexiona sobre com han evolucionat les pràctiques d'aquesta assignatura i quina és la conclusió; i la 2.4., ja que auto-avaluo el propi procés d'aprenentatge.