Diferents propostes de rutina a infantil

Després d'una posada en comú amb algunes companyes, he arribat a la conclusió primera de que les jornades a primer cicle d'infantil es plantegen de manera similar quant al que fa a la rutina. Això crec que es deu al fet que és precisament la rutina, entesa com una adquisició d'hàbits, una part important de l'objecte d'ensenyament d'aquest període, ja que això té a veure i facilita el desenvolupament de l'autonomia de l'infant.

Per posar-vos en situació, el dia a dia de la meva classe es desenvolupa de la següent manera:

L'escoleta obre les seves portes a les 7:30 del dematí, i s'ofereix el servei de matinet, aquesta estona es dedica al joc lliure amb una oferta de material variable segons el dia. A les 9:00 els infants es separen per grups i comença la jornada de manera oficial. Feim el bon dia, on l'infant protagonista reparteix les fotografies dels seus companys per penjar al plafó i tria una sèrie indeterminada de cançons.

A continuació és quan comença una o altre activitat principal, depenent del dia. Els dilluns està estipulat fer psicomotricitat i els dimarts angles; els dimecres i dijous es dediquen a projectes i els divendres, generalment venen a passar el matí amb nosaltres els pares de l'infant protagonista.

Després d'aquest període de temps, els infants surten al pati al voltant de les 10:30 durant una hora. Abans del pati és moment de anar al bany i beure aigua (encara que cada infant té el seu got a l'abast i pot beure quan ho necessiti). Seguidament, una vegada ha acabt el pati i després de rentar-se les mans, entren a l'aula a dinar (l'infant protagonista és qui reparteix les culleres i els baveralls als seus companys). Després de dinar cada infant agafa una tovalloleta per rentar-se mans i cara i es lleven les bates i les sabates i les col·loquen al seu lloc per anar a dormir. Si anam bé de temps, aquesta estona es conta un conte (la tutora, l'infant protagonista o jo). Al llarg del matí es van canviant els bolquers d'aquells que ho necessiten (només en duen set infants), però abans  de dinar i de dormir es canvien tots sempre; els infants que no duen bolquers van al bany també a aquest moment, a part de quan ho necessiten. Dinar al centre és un requisit, però després del dinar ja poden venir els pares a cercar-los. És el moment de descansar per aquells que queden; cadascú té el seu llit amb el seu llençol i la seva flassada, que es col·loca sempre al mateix lloc.

 

Després d'aquest temps de descans, aquells que hi han quedat, fan joc lliure fins que els venen a cercar. Als infants que queden fins més tard se'ls ofereix una bereneta. L'escola roman oberta fins les 17:30.

Després d'aquesta contextualització, em disposo a comparar aquelles coses que es semblen o disten de la manera de fer de l'escoleta on realitzo les pràctiques.

Per començar, i com ja he esmentat abans, les rutines són marcades i els hàbits fonamentals a la totalitat d'escoletes de les quals m'han parlat, per tant consider que es contempla el seu component educatiu. Tot i així a cadascuna tenen la seva manera de fer, i per exemple, a una de les escoletes no es realitza cap tipus d'higiene abans de dinar, berenar o manipular aliments; només es renten les mans després.

M'ha cridat s'atenció el fet que una de les escoletes no treballi el moment del "bon dia". Trob que aquest es un ritual bàsic per començar a aproximar l'infant a la percepció del temps, així com la primera gran estratègia per treballar la identitat, tant individual com de grup. També em sembla una bona eina per anticipar la jornada i verbalitzar allò que els infants faran a continuació, per tal de permetre que aquests es preparin mentalment i d'implicar-los de manera més activa. Tot i així, he detectat una manca personal quant al que fa a la fonamentació teòrica d'aquest ritual i m'he n'he temut que a cap assignatura al llarg de la nostra formació se'n parla de manera amplia d'un dels que trob els pilars més fonamentals de la jornada a infantil, o al menys no des d'un punt de vista teòric o amb la fonamentació d'alguna teoria de pedagogs o psicòlegs. Tanta sort que trob que a l'escoleta on estic es treballa d'una manera molt adient, a part de vincular-lo amb el projecte de l'infant protagonista, que diàriament i durant una setmana adopta la responsabilitat de repartir les fotografies als seus companys. Tot i això he vist com a algunes escoletes, forma part d'aquest ritual la detecció i identificació del temps meteorològic; així, cada dia els infants comenten "quin temps fa" i fins i tot es canten algunes cançons relacionades amb el temps que fa aquell dia; trob que es una part del ritual que es podria incorporar fàcilment al nostre bon dia. I per acabar amb el petit anàlisi envers a aquest moment del dia, m'ha agradat també la idea de que a una escoleta, a diferència de l'escoleta on jo estic, tenen dos plafons de fotografies: una per aquells infants que han vengut, però també una altre per a aquells que no han vengut! Nosaltres guardam les fotografies d'aquells infants que no han vengut i potser, el fet d'afegir un segon plafó seria una cosa a tenir en compta.

Els horaris del dinar varien molt; i més encara em crida l'atenció que de totes les escoletes de les quals he conegut la jornada, la meva és la única que no realitza berenar. Tot i així crec que això només és un fet que reflecteix la concepció del temps i no em pareix cap tipus de mancança; simplement a aquesta escoleta s'avança el moment del dinar i m'imagín que en part, es pel fet que aquest es considera un moment que forma part de l'educació fonamental i integral dels infants , per la qual cosa tots queden a dinar. Això és un fet que es comparteix amb una de les escoletes de les quals m'han parlat, però no crec que sigui una qüestió molt generalitzada, ni que totes les famílies es puguin permetre la despesa econòmica que això suposa. Per això trob que és un fet molt  enriquidor, interessant i un moment que complementa els aprenentatges quant a autonomia, higiene i riquesa d'alimentació dels infants; però no es pot considerar imprescindible per qüestions econòmiques.

Quant al que fa a la concepció de l'infant, sí que consider que totes les escoletes de les quals m'han parlat es poden considerar constructivistes i tenen present que el millor mecanisme d'aprenentatge és la pròpia acció i l'experimentació. Tot i així, cada escoleta empra unes estratègies i uns materials molt diferents. Per exemple, a la nostra escoleta feim feina per projectes i es tenen en compte l'existència i la importància de treballar les múltiples intel·ligències que existeixen. Personalment crec que es una de les metodologies més vàlides per treballar amb els infants d'una manera integral i globalitzadora i que més reflexa la importància de la continuïtat i la totalitat de l'infant. És de fet just aquest el motiu que em va portar a triar aquesta escoleta com a primera opció de centre de pràctiques. Tot i així, sí que he de dir que el fet d'haver compartit jornades i experiències amb altres companyes que realitzen les pràctiques a centres molt diferents, m'ha fet adonar-me'n que estic trobant a faltar algunes coses a la dinàmica del centre quan no estem treballant envers els projectes. Me n'he temut que tenim una mancança quant al que fa a materials naturals i no estructurats; durant les estones de joc lliure allò que s'oferta als infants solen ser joguines estructurades i de fabricació industrial. No crec que el fet d'oferir aquest tipus de joguines sigui cap problema, perquè també soc de l'opinió que els infants viuen a un context i que han de saber treure profit a totes aquelles joguines que arriben a les seves mans dins i fora de casa. No tenim la sort que té per exemple una de les escoletes que ara he conegut millor, que tot i estar a un poble i ser una zona urbanitzada, tenen una zona verda a devora on sovint poden fer (i fan) sortides improvisades per experimentar amb l'entorn i jugar amb branques, bassiots, pedres, flors... Però ja que a ciutat no hi ha aquesta possibilitat, crec que dins la pròpia escoleta s'haurien d'oferir més materials naturals i no estructurats pel temps de joc lliure. Això he vist que succeïx a una de ses escoletes de les quals m'han parlat, que tot i estar també a Palma tenen una oferta de materials no estructurats amplia i un contacte diari amb aquests, incloent un arener al pati (que també tenen a altres dues escoletes).

Una altra cosa relacionada amb l'espai i el temps de joc lliure, en la qual encara no havia pensat, és la qüestió de l'accessibilitat. A totes les escoletes de les quals m'han parlat, existeix un racó a l'aula per descansar, que coincideix amb el racó de contes. Aquí els infants troben un espai niu, amb materials tous i confortables (com coixins, matalassos, teles...) on, sempre que tenguin joc lliure i tot i l'oferta de diferents materials segons el moment, els infants poden anar i seure o jeure, mentre miren un conte que poden triar ells mateixos, ja que estan al seu abast. No sé perquè fins ara no me n'havia temut, i de fet, no crec que el mobiliari no estigui adaptat, ja que els seus calaixos per les feines, els penjadors, els urinaris, les piques, els miralls, el plafó de les fotografies, el plafó de projectes... tot això es troba a la seva alçada. Tot i així, es possible que aquest racó de descans i lectura, també fos una bona incorporació per als infants d'aquesta aula.

Tot i aquestes possibles millores, he de dir que les expectatives que tenia envers a l'escoleta s'estan complint, i que l'estil docent de les mestres és eficaç i assertiu, així com les estratègies i metodologies que caracteritzen al centre. Aquesta comparació també m'ha servit per veure que, tot i possibles millores quant a espai o materials, la proposta de jornada em sembla una de les més adients i ben planificades. I per acabar, una cosa que no he dit de manera explícita però crec que queda reflectida, i és que a l'escoleta es tenen molt en compte els interessos dels infants! Aquest és un valor que estic aprenent dia a dia i que arribaré a tenir present de cara a un futur professional, gràcies a les mestres que formen aquesta petita escoleta-família.

Quant al que fa a les competències, crec que amb aquesta entrada he treballat la 3.2., ja que l'activitat consisteix fonamentalment en reflexionar sobre les jornades, que tenen a veure en l'organització tant del temps com de l'espai del centre. L'altra competència que pens que he pogut treballar amb l'entrada és la 4.2., ja que una vegada comparades les jornades, hem hagut d'identificar quines eren les bones pràctiques del nostre i d'altres centres; això, de la mà de la 1.2., ja que també es reflexiona sobre aquestes bones practiques, què ens porta a una bona actuació professional.