Creences dels docents

La complexitat de l'explicació de les creences que hom té, és una qüestió que comença en la formació del propi terme. La paraula creença és una formació  d'origen llatí que combina el sufixe -entia (que fa referència a un fet, activitat, una qualitat agent) a partir del verb creure, en llatí credere (posar confiança en, confiar que). Així, aquest terme fa referència a un sentiment, una idea o estat o representació mental mental, i totes aquestes són qüestions relatives i difícils de definir de manera general i objectiva, sobretot quan ja no només són creences internes, sinó que també existeix la influencia externa de l'entorn social. És molt possible que aquest sigui l'origen de, com afirmen Latorre i Blanco a l'article Algunos conceptos clave en torno a las creencias de los docentes en formación, "el concepto de creencia, de creencias docentes, no disfruta aún de unanimidad entre los diferentes autores que se han acercado a su estudio."

Si hem de vincular aquesta entrada amb l'observació de l'activitat descrita a l'entrada "La classe dels ferrerets", crec que es poden identificar una sèrie de creences que la mestra ja té implícites, interioritzades. Per començar, pens que aquesta mestra té la creença profunda que s'ha d'escoltar als infants i per continuar com a creença base d'aquesta actuació docent, que els projectes són una bona dinàmica de treballar amb els infants més petits. També creu, que la imitació és una eina bàsica per a l'aprenentatge de nous coneixements. Tot i això quant al que fa a la manera de plantejar situacions educatives.

Pens que aquesta observació, mostra una mestra que compleix un perfil constructivista. D'una banda crec que la mestra estableix reptes assumibles, ja que cada infant va travessar la filera de caixes aixi com va voler (uns drets, altres de grapes, d'altres botant...), això ho podem relacionar amb la Zona de Desenvolupament Proper nomenada per Vigostky. D'altra banda, veim com la mestra creu en la interacció com a forma d'aprenentatge, segons Piaget (1969) el coneixement es construeix a partir de la interacció amb el medi que fa que el nin integri informació nova (desequilibri- assimilació-acomodació- equilibri). La mestra proposa situacions que donen resposta als interessos dels infants, aquests descobreixen i experimenten noves situacions participant activament en la creació dels nous aprenentatges. Aquests són de més permanència i són funcionals per a altres situacions, per tant es parla d'afavorir l'adquisició d'aprenentatges significatius (Ausubel, 1983). Quant al que fa a la creença de que la imitació és una bona eina d'aprenentatge, crec que és una clara mostra de la proposta pedagògica del psicòleg Bandura, que sosté que els humans adquireixen habilitats i coneixements de manera operant i instrumental, i que aquestes s'imiten i reforcen per modelatge.

Quant al que fa a resolució de conflictes, recordem que entre els infants es començaren a donar algunes disputes pel número de caixes oferides i l'administració i ús que en feien d'elles. Per tal de plantejar una solució als infants, la mestra proposa fer dues fileres de caixes i començar a guardar torn. Aquí hi ha la creença de que les discussions per qüestions de possessió o utilització d'objectes, es poden resoldre guardant torn. És possible que pugui existir una infinitat d'opcions per resoldre aquesta situació, però trob aquesta proposta bastant adient, des de la ignorància de no poder vincular-la a cap teoria pedagògica concreta.

Tal vegada és una manca d'experiència a les aules allò que em suposa una visió tan positiva de l'únic model docent que he tengut fins a dia d'avui, però crec que les seves actuacions són correctes i coherents i que estan fonamentades de manera teòrica i no són intervencions a l'atzar.

Tot i així podríem suggerir a la tutora d'aula, algunes preguntes que la convidassin a ella a la pròpia reflexió:

- Quin/s objectiu/s et proposes aconseguir a l'hora de plantejar aquest projecte

- Quines creences creus que tens tu, per treballar d'aquesta manera?

- Penses que aquestes creences condicionen la teva manera d'actuar?

- Aquestes creences tenen darrera una fonamentació teòrica?

- Penses que els infants els estan assolint?

- Penses que aquest projecte et comporta a tu algun aprenentatge significatiu?

- Creus que el projecte es podia haver plantejat de manera diferent o més adequada?

- Quina és la manera més adequada d'avaluar un projecte d'aquest tipus?

A aquesta entrada pens que he treballat les següents etiquetes: Per començar he triat l'etiqueta 1.1. ja que he necessitat relacionar l'actuació amb uns fonaments teòrics I per això necessitava fer una recerca; a continuació la 1.2., ja que m'he hagut de plantejar si aquesta observació feia referència a una bona actuació professional o no i fer-ne una reflexió envers aquesta, junt amb aquesta competència, crec que de la mà, es treballa la 1.4. per arribar a les conclusions contrastant l'observació amb la fonamentació teòrica. Seguit he introduït l'etiqueta 2.2. que possiblement sigui la més important, ja que estem parlant de creences de manera explícita. I en darrer lloc crec que he treballat la competència 4.1., ja que després de la recerca he hagut de identificar quins eren els marcs teòrics que podien justificar les pràctiques d'aquesta mestra.