Després de detectar en què consisteix una bona pràctica i haver
consultat a Internet un ventall bastant ampli de narracions d'experiències a
altres centres, avui em disposo a compartir una de les pràctiques que consider
més assertiva de l'escoleta on faig les pràctiques. Aquesta em pareix una bona
pràctica ja que, per començar, sorgeix dels interessos dels infants i fomenta
la seva autonomia i significació d'aprenentatge. Estic parlant del treball
per projectes.
A l'escoleta Teringa funcionen bàsicament per projectes com a eina
d'aprenentatge; tot i les dinàmiques preestablertes com psicomotricitat i
anglès. La resta de dies es dediquen al projecte que s'estigui duent a terme en
aquell moment; per la qual cosa podem dir que això és un tret d'identitat i
valor del centre.
Durant aquests, pràcticament, dos mesos, he pogut comprovar que aquesta
metodologia funciona; he vist com els infants experimentaven, representaven i
adquirien nous coneixements envers diferents temàtiques. Això crec que en part
es degut al punt de partida, ja que s'ha de procurar que aquest parteixi dels
seus interessos. Si els infants són massa petits per expressar-los de manera
explícita, el projecte parteixi del mateix punt, per observació. Cal dir que la
durada es relativa, ja que aquest depèn de l'interès que mostrin els infants i
d'on s'acabi la seva curiositat. Tot i això, un projecte hauria de passar per
unes fases concretes:
Primer de tot ha d'existir el detonant, és a dir, el motiu de fer el projecte (si els infants ho demanen, si
un tema està molt present a l'aula,...). Una vegada començat el projecte,
començam una espiral que ens permet la descoberta progressiva del tema, mitjançant l'experimentació, la
manipulació, la sorpresa, la presentació d'un objecte interessant... Aquesta
metodologia, permet també afrontar les pors dels infants; ja que si algun
d'ells no es vol acostar a un objecte o no vol realitzar una activitat perquè
li causa por, no se'l força sinó que la idea és oferir-li de manera prolongada
en el temps per tal que poc a poc es vagi acostant i familiaritzant amb
l'objecte o el material.
Una altra cosa que es té molt en compta, de cara a la continuïtat de
l'educació dels infants, és la participació de les famílies. Quan es comença, s'envia un correo electronic als
pares, demanant qualsevol cosa que ens pugui aportar, que estigui relacionada
amb el tema del projecte. Amb la mateixa filosofia, es convida a qualsevol
membre de la família per col·laborar amb un taller (una activitat puntual en relació amb el projecte).
Quant al que fa a fets extraordinaris també es contemplen les sortides. Es plantegen activitats organitzades fora de l'aula
si es pot o cal, "on podem manar a veure coses relacionades amb el
tema?".
Aquesta metodologia té present que els infants treballin totes les
intel·ligències que proposa fins dia d'avui H.Gardner, amb l'objectiu de
desenvolupar les potencialitats de tots i cadascun dels infants, veient les
diferencies com un regal i no com un entrebanc; treballant des de l'experiència
sensorial, la afectiva i emocional, a motora i espacial i l'experiència de
comunicació i expressió. Així, mitjançant l'expressió plàstica,
l'experimentació i la música es desenvolupen aquestes activitats i continguts.
La anomenada metodologia de "treball per projectes" fa
referència a una serie de propostes educatives amb uns fonaments teòrics comuns
de la psicologia del desenvolupament, que han evolucionat de forma diferent al
llarg de la historia de la educació. Els principis d'aquesta dinàmica apareixen
a començament del segle XX, quan el filòsof i pedagog nord-americà J.Dewey
recorda que la experiència és la base del raonament i els pedagogs de la època
comencen a aplicar les seves idees a les aules (Escola Nova). És H.Kilpatrick
qui més endavant defineix com a objectiu de realitzar alguna cosa que desperta
l'interès propi. Amb la mateixa intenció, O.Decroly proposa els centres
d'interès i ambdues metodologies (paregudes entre si), es proposen un
aprenentatge funcional, relacionant-lo amb l'entorn i les seves necessitats
socials; sempre des d'un punt de vista globalitzador. Dins aquest context, el
educador té un rol de guia, observador, acompanyant però no iniciador de
l'acció, que permet a l'infant ser el màxim protagonista del seu aprenentatge.
La dinàmica es manté a totes les aules del centre, des de la de nadons fins les classes de 2-3 anys. És clar que segons la edat els projectes sorgeixen i evolucionen de manera diferent, però tot i així funcionen. Actualment a la classe on faig les pràctiques hi ha un total de 15 alumnes, 7 nines i 8 vuit nins, dels quals dos estan dins el programa de NEE; tots entre els 2 i els 3 anys. He de dir que, tot i que duu feina i dedicació, aquesta és una metodologia adient per alumnes amb NEE, i que a sa nostra classe fan feina dins el projecte com la resta d'infants, i duen a terme les mateixes activitats de manera profitosa. El projectes es treballen generalment a l'espai de l'aula, però si és necessari es pot planificar la utilització d'altres espais, com el pati, o el aula de psicomotricitat.
Per concloure la feina del projecte amb els infants cal oferir certa
llibertat i flexibilitat; el projectes no tenen una durada determinada sinó que
depenen del ritmes dels infants. Les mestres han de prestar atenció a
l'evolució de l'interès dels infants; quan veu que ja s'ha donat resposta a les
seves preguntes i que la seva atenció va minvant, és hora del que anomenen els "focs
artificials". Això és
simplement una activitat que es tria per donar per finalitzat el projecte; pot
ser una sortida, un taller, alguna activitat d'expressió plàstica...
Quan el projecte es dona per finalitzat queda encara la feina de la
mestra, que ha de fer un buidatge de tot el material elaborat, fotografies,...; és a dir, un recull en
forma de publicació que servirà als
infants per a explicar a casa el que hem fet i als pares per conèixer millor la
experiència dels seus fills i filles a s'escoleta.
*Totes les fotografies són un recull del mateix projecte: els ferrerets. Els infants en començar el projecte fan de manera conjunta amb la tutora un dibuix al terra d'allò que trien en referència al projecte; allà és a on seuen a fer l'assemblea o el ritual del bon dia. Aquest projecte ha seguint un procés natural que els ha duit a imitar, representar, experimentar (ous), visualitzar una projecció, consultar el plafó del projecte quan han volgut (estava present a l'aula de manera ininterrompuda)...
*Totes les fotografies són un recull del mateix projecte: els ferrerets. Els infants en començar el projecte fan de manera conjunta amb la tutora un dibuix al terra d'allò que trien en referència al projecte; allà és a on seuen a fer l'assemblea o el ritual del bon dia. Aquest projecte ha seguint un procés natural que els ha duit a imitar, representar, experimentar (ous), visualitzar una projecció, consultar el plafó del projecte quan han volgut (estava present a l'aula de manera ininterrompuda)...
Pel que fa a les etiquetes de competències, he triat per començar la
1.2., perquè què és una bona pràctica sinó una bona actuació professional; la 3.1., perquè es relaciona el marc teòric amb les pràctiques a l'aula; la
4.2. perquè l'entrada comença per identificar una bona pràctica, per la qual
cosa he comparat una sèrie de propostes de centre entre les quals dubtava
aprofundir; I en darrer lloc la 4.1. perquè l'explicació i reflexió sobre
aquesta pràctica inclou els fonaments teòrics d'aquesta proposta educativa.
Hola Laura! Realment me pareix una bona pràctica el treball per projectes, degut a diversos motius. En primer lloc, perquè parteix dels interessos dels infants, de tal forma que ja incrementa la seva motivació. Moltes vegades, a la hora de proposar una activitat penso que no es té en compte aquest aspecte i amb aquesta metodologia és el punt de partida i el centre sobre el qual girarà tot el que segueix posteriorment.
ResponEliminaTambé, perquè no és una simple proposta aillada o una activitat concreta, sinó que hi ha una continuïtat en el temps, seguint els ritmes dels infants, i això fa que els seus aprenentatges gràcies a l'experimentació, la manipulació, el crear i desfer hipòtesis, etc. siguin cada vegada més sòlids.
A més, és una metodologia amb tota una justificació al seu darrera, per tant les mestres saben perquè volen treballar així i saben quins són els objectius que persegueixen a través del treball per projectes.
Finalment dir que inclou a les famílies i hi ha una documentació al darrera, amb el qual es dóna un gran valor a tot el que han fet als infants i es deixa una petjada més a l'escoleta.
En primer lloc, em pareix adient el treball per projectes, tenint en compte que aquests sorgeixen dels interessos i necessitats dels infants i això és la clau perquè l’aprenentatge sigui significatiu i perduri al llarg del temps. Per altra banda, també permet construir una història col•lectiva, una història de grup – classe, on tots els fillets/es hi formem part, on els protagonistes són els infants; permet crear una identitat de grup, un sentiment de pertinença a un grup.
ResponEliminaEn segon lloc, aquesta és una escoleta inclusiva, on creen contextos d’aprenentatge amb elements prou flexibles per canviar i donar respostes ajustades a les necessitats dels alumnes, permeten que tota persona independentment de les seves característiques individuals tingui lloc en el centre, però no només que hi tingui lloc, sinó que totes elles tinguin els mateixos drets i rebin l’atenció necessària per desenvolupar al màxim les seves potencialitats; el que per mi és un altre condicionant clau, per considerar-la una bona pràctica.
En últim lloc, em pareix importantíssim la participació de les famílies en els projectes que es realitzen a l’escoleta. Com bé ens diu el model de l’usuari que va definir Cunningham (1988), els mestres són un servei per a les famílies i estan en situació d’igualtat amb aquestes, cap dels dos sistemes es situa per damunt o per sota de l’altre, ha de ser una relació de col•laboració.
Hem de voler conèixer quins són els interessos de les famílies i donar-los a conèixer quins són els interessos i necessitats dels seus fills/es dins el context escolar, ja que és d’aquesta manera que s’aconseguirà que escola i família caminin juntes i que per tant hi hagi coherència entre el què és fa a l’àmbit familiar i el que és fa a l’àmbit escolar.
La responsabilitat és conjunta, ambdós contextos desenvolupen un rol fonamental en el desenvolupament integral de l’infant i la cooperació entre ambdós sistemes contribuirà a un major èxit escolar de l’infant, que és l’objectiu comú d’escola i família.
Per aconseguir-ho, com bé explica na Laura, s’optimitzen l’ús dels canals de comunicació, en aquest cas el correu electrònic, per proporcionar a les famílies informació sobre el projecte. Veiem com aquesta escoleta sí està oberta a les famílies, donant-los a conèixer què és el que es fa a l’escola, i això, des del meu punt de vista, contribueix també a què sigui una molt bona pràctica.
Bones Laura!
ResponEliminaMentre anava llegint la teva entrada del treball per projectes, pensava que és una pràctica educativa molt adient i adequada per als més menuts, pel fet que aquests projectes parteixen dels interessos i les curiositats del infants, com tu has mencionat.
A més, es tracta d’aprenentatges significatius perquè són els mateixos infants els que entre ells i elles aprenen els uns del altres i també, amb ajuda de la família que generalment s’implica molt en aquesta metodologia de treball. Si per exemple s’està treballant el projecte dels peixos, segurament els nins i les nines preguntaran a casa: com respiren els peixos, com poden nedar, com neixen, etc. També poden cercar imatges o més informació a llibres amb ajuda de les famílies i després, ho duen a classe per ensenyar-ho a la resta de companys i companyes. De manera que el tutor o la tutora té un paper més de guia en aquest procés d’aprenentatge i són els propis infants els protagonistes del seu aprenentatge, com s’esmenta a la concepció constructivista del procés d’ensenyament-aprenentatge.
D’altra banda, m’agradaria comentar tot i que ja ho he mencionat, el grau d’implicació que solen tenir les famílies. Aquestes ajuden a resoldre les qüestions i els dubtes que tenen els infants i moltes vegades, els motiven a aprendre més i a sentir-se importants.
M’ha cridat molt l’atenció que s’informi a les famílies dels projectes que es duen a terme mitjançant correus electrònics, ja que al centre on jo faig pràctiques es posa una nota a l’entrada i també s’informa directament als pares i a les mares.
Per a concloure el meu comentari vull afegir que em sembla molt encertat el fet de preparar tota la informació com poden ser fotografies, converses, algun vídeo, etc. per a que els infants ho puguin mostrar a les famílies. D’aquesta manera aquestes estan informades del que fa el seu fill/a a l’escoleta i el centre ofereix la transparència que les famílies necessiten. Tot i que és una feinada per a les tutores, crec que és una de les maneres mitjançant la qual els infants aprenen més i es senten orgullosos dels seus aprenentatges.
Gràcies per la teva aportació.
Victoria.